La Maribel i jo davant les Illes Medes (Novembre 2005)
De dreta a esquerra en Xavi (1970) pare de l'Alba i del Eudald, en Pitu (1972) pare de la Clara i Berta i en Jordi (1981)
el noi d'Alcudi.
Amb el nou incorporat, Eudald, ja son 4 i ja n'hi ha prou ( apartaments de l'Almadrava per Sant Joan 2005).
D'esquerra a dreta, Berta (2002), Alba (2000),
Eudald (2004) i Clara (2000).
Després de dormir tots quatre a casa la primavera del 2006
Vaig néixer el 13 de juny de 1954 a Barcelona. El meu pare Josep, era Enginyer Tècnic i la meva mare, Rosita, treballava
en una botiga de brodats del carrer Còrsega entre Nàpols i Roger de Flor que era dels seus pares
De ben petit em varen portar a viure al costat de la caserna (abans era cuartel) del Bruc, era molt lluny del centre de Barcelona i el carrer Jordi Girona era un carrer sense pavimentar.
Davant de casa hi havia un gran camp, on uns anys abans hi havia hagut unS forats d’un golf que després s’instal•laria en el Prat. Aquest cap em permetia passar moltes hores jugant a plena natura.
Vaig estudiar en una escola de gent acomodada, Estudios Generales Luis Vives, dons sempre el meu pare tenia clar que en la educació dels seus fills s’havia d’invertir abans que en altres coses. Potser per això sempre varen viure, i la meva mare encara i viu, de lloguer.
Quan vaig acabar el batxillerat vaig començar a estudiar per enginyer, concretament de camins, dos anys a Barcelona per fer el primer curs i després un any “perdut” a Madrid, per tornar a Barcelona on vaig dir prou i vaig començar Econòmiques i Dret, per aquella època ja treballava en el Banc Popular. El 20 de març del 76 vaig conèixer a la Maribel, que més tard va convertir-se en la mare del Jordi (1981) i en vàrem casar l’any 1982, un cop superats tots els problemes legals del seu divorci. L’any 1978 havia anat a viure amb ella, en Xavi i en Pitu, a Argentona, o sigui que ja fa més anys que soc argentoní que barceloní.
L’any 1980 vaig deixar el Popular per la Caixa i quan vaig aconseguir el trasllat com a sots-director a Mataró, les obligacions familiars i la estabilitat laboral varen fer que deixes el dret a quart i l’economia a tercer.
Com el meu pare, sempre he estat esportista, hoquei, handbol, bàsquet, tennis, trial i actualment el golf, han estat els esports en que he participat més activament. Per sobre de tots els tennis des de ben petit fins l’any 92 en que una hèrnia discal em va frenar.
Des de fa 10 anys que soc àrbitre de la F.C.G. i des de fa 7 anys que en soc el President del Comitè d´àrbitres, el temps passa volant i les hores dedicades en aquest afer també.
També m’han interessat els jocs de taula, així actualment estic federat en domino i l’assignatura pendent es el bridge.
Des de l’any 1998 m’he convertit en un “internauta”, i moltes de les hores que abans dedicava a altres afers ara les passo davant del ordinador. Això m’ha portat a voler estar sempre al dia de les noves tecnologies i tot el que gira al voltant de la innovació.
Darrerament m’he incorporat en el mon dels blocs i deixo aflorar la meva inquietud periodistique que sempre he portat en el meu interior. Un exemple el podeu veure a Vilaweb
Aquest es el meu cocker "PUSH"
